El municipi de Blanes, a la comarca de la Selva, es troba situat a l'esquerra de la desembocadura del riu Tordera i és l'extrem meridional de la Costa Brava.

Presenta un paisatge costaner divers amb 4 quilòmetres de platges (Treumal, Sant Francesc, Santa Anna, Blanes, S'Abanell) i també penyasegats rocosos.

Com a elements arquitectònics destacables hi ha l'església de Santa Maria de Blanes, un edifici gòtic construït entre finals del segle XIV i principis del XV que formava un conjunt amb el Palau dels Vescomtes de Cabrera, i el Castell de Sant Joan de Blanes, edificat el segle XIII al qual posteriorment s'afegí durant el segle XVI una torre de guaita -pels atacs dels pirates- que actualment dibuixa la silueta característica de Blanes.

També destaquen els seus dos jardins botànics, el Jardí Botànic Marimurtra i el Jardí Botànic de Pinya Rosa.

Les primeres traces històriques de la ciutat són d'un poblat iber que s'hauria establert al sud de la muntanya de Sant Joan cap al segle III aC. Durant la romanització la població rebé el nom de Blanda o Blandae que ha derivat en l'actual toponímia.
De l'època feudal hi ha la referència del Castell de Blanes o Forcadell en un document del vescomte Sunifred de Girona, l'any 1002. Aquest castell passà a mans dels Cabrera a mitjans del segle XI i les següents generacions van anar fent noves construccions al voltant del castell, aixecant el palau vescomtal, la nova església parroquial, refent la muralla, obrint nous portals i carrers, la font gòtica del carrer Ample i l'hospital de pobres de Sant Jaume (1423).

El port de Blanes va anar agafant rellevància històrica gràcies a la seva situació, del que es tenen referències històriques com en el moment d'acollir la flota cristiana en la primera expedició pisanocatalana per anar a la conquesta de les Illes Balears l'any 1113.

A la guerra dels Segadors les tropes castellanes van incendiar la ciutat (1652), enviant els defensors a galeres, i posteriorment també van destruir el palau vescomtal (1694).

Durant el segle XVIII les drassanes de Blanes van viure el seu millor moment, el que va fer que juntament amb tots els avanços tècnics de l'època la vila tingués un fort creixement, fins a finals de segle quan la situació va empitjorar.

Les darreres nits de juliol es pot gaudir del Concurs de focs d'artifici de la Costa Brava, que aquest any arriba a la 38a edició.